Vestir ètic

Fa unes setmanes vaig poder veure a  TV3 el Documental "La nostra fàbrica Low cost".

Aviso, és un documental dur dels que fa mal de panxa i genera ràbia i impotència. 

Fa anys que la meva creuada personal va començar en aquest àmbit. He escrit sobre temes relacionats amb la millora de les condicions dels i les treballador@s del món tèxtil en diverses ocasions (aquí i aquí, per exemple) . També vaig dur a terme una modesta campanya per un Nadal artesà al blog el 2011 que va tenir molt d'èxit perquè proposava per temàtiques alternatives a les compres a les grans corporacions.  

Foto de Ariel

Sempre hi he cregut en això que els petits gestos fan meravelles és cert i que les nostres accions tenen conseqüències. Per sort, cada cop hi ha més gent preocupada pel fet de vestir peces fabricades per gent maltractada i revertir la situació té a veure, al meu entendre, amb canviar hàbits de consum. Amb molta gent he compartit aquesta preocupació i el cert és que hi ha qui llavors té ganes de canviar però tenen dubtes que miraré de solventar: 

- La roba, perquè sigui curosa amb el medi ha de ser feta a mà??
Bé, en primer lloc, la roba pot estar feta de manera industrial, l'únic que hem de tenir clar és que les persones que han treballat en la confecció de les peces que durem ho hagin fet en condicions de treball dignes i respectant el medi ambient. S'estan posant en marxa iniciatives per a crear segells de garantia que ens permetrien determinar si un article ha estat confeccionat lliure de mà d'obra infantil, sense explotació i altres. M'anoto el tema per fer-ne un post més extens. 

- La roba que tu dius és molt cara! 
Certament, hi ha marques que surten cares. D'altres, en canvi, són d'allò més assequibles. De fet, el meu càlcul del preu de la roba inclou el següent: preu + temps d'ús. Això vol dir que a l'hora de valorar el preu d'una peça de roba, penso també en l'ús que li podré donar. És a dir: si trobo una samarreta a 10 € que sé que em durarà un sol estiu perquè la tela cedirà, agafarà olor i/o hi descobriré males costures o forats en un futur proper, la trobo més cara que una samarreta que valgui 20 € però em duri tres anys. 
La primera samarreta m'ha costat 10 € 1 any 
La segona samarreta m'ha costat 20€ 3 anys = 6,66€ l'any. 
Així doncs, en aquest càlcul, em surt més barata la segona samarreta. 

- I la moda, què!!!?!?!?
Cert, sóc un desastret per la moda; vesteixo com em dóna la gana i no segueixo tendències. M'és d'un@ s'estarà posant les mans al cap! Aquest és el meu cas i, per tant, no el tinc aquest problema. Tanmateix, si el que us preocupa és la moda, hi ha moltes maneres de transformar les peces de l'armari en una altra cosa de manera moooolt senzilla i econòmica per anar adequant l'armari a les onades de la moda. Alhora, us insto també a seguir el vostre instint i deixar de banda les corrents que ens imposen. 

H&M moda de la setmana 

- I, la gran pregunta,.... ON TROBO AQUESTA ROBA RESPECTUOSA?? 
Per començar, cada dia és més fàcil trobar-ne. Per la meva banda, el mecanisme més senzill per a intentar garantir-me si la roba és feta en condicions justes és que sigui feta en territori nacional. Aquí tindrem males condicions però no estem al nivell dels països asiàtics. Us deixo un petit recull, prometo anar-lo ampliant i us demano que, si us ve de gust, m'ajudeu a fer-lo cada vegada més extens. 

ROBA NETA:

- INSTINTO Barcelona
- Marcelinus 
- Siempre es viernes
- Kupukupu Barcelona
- Mimètik bcn
- Mamatayoe

Perdoneu el rotllo però és que el tema dóna molt de sí! 

En seguirem parlant, 

Feliç dimarts!