Avui

Avui és un dia especial. 

Avui sento les papallones a l’estómac que acompanyen els grans moments, la incertesa i la il·lusió que embarguen i acceleren les pulsacions.

Avui em sento tranquil·la, feliç i una mica neguitosa, per fi ha arribat el dia que fa ja mesos esperava. 

Avui tanco l’episodi “Administració” en la meva vida i obro finestres a les oportunitats que fa temps que truquen. 

Avui, últim dia a la oficina, he tret la pols als papers, he repassat aquests quasi tres anys aquí i allà dins aquest monstre que se’m fa gran i m’engoleix i respiro de nou, em sento una mica més viva i una mica més lliure. Diria que ha estat un plaer aquest pas per la burocràcia pública però seria una veritat a mitges. Diré millor que hi he après quelcom d’important: ara sé que no serveixo per treballar en una oficina en l’Administració pública. I això no implica que em manqui vocació de servei als altres, ans al contrari; però el desenvoluparé d’altra manera, des d’altres perspectives que fan més per mi. 

 

Avui s’obren finestres i es tanquen portes, salta la pols i el camí és llarg. I serà cansat i segur difícil però ara sé que tinc força i que vull fer-ho i que ho puc aconseguir. I, si per algun motiu, no me’n ensortís, sempre podré dir que ho he intentat. 

Avui començo un nou plantejament vital que pretén conciliar família i feina, l’alegria del viure i el treballar d’altra manera, d’una manera més sostenible d’acord amb els meus principis. Perquè, al meu entendre, el model laboral actual està desfasat, l’hem deixat obsolet i és fonamental que busquem noves maneres d’entendre i viure la feina, la vida i l’entorn. I com ho crec fermament, intentaré demostrar que és possible, que es pot fer i avui faig el primer pas per aconseguir-ho. 

Per tot això i molt més, avui començo de nou amb alegria i il·lusió infinites!